Si alguna cosa destaquem els professionals que treballem a l'educació de persones adultes és l'enorme riquesa i diversitat que es pot trobar a qualsevol centre de formació d'adults (CFA). I és que a les aules de persones adultes d'arreu del país proliferen diferents perfils sociodemogràfics, nacionalitats, interessos i franges d'edat. De fet, diríem que aquesta heterogeneïtat és una de les característiques comunes a totes les escoles d'adults del territori. És més, aquesta diversitat és sovint destacada com una de les grans potencialitats dels ecosistemes dels CFA.
En relació amb l'estructura per edats que hi ha en els centres d'educació de persones adultes, és evident que aquesta es troba fortament condicionada pel context urbanístic i sociodemogràfic del centre en qüestió, així com per la mateixa oferta formativa definida des de l'escola. Són moltes les variables que poden configurar un tipus o altre de piràmide de població de centre i, en funció d'aquesta, es derivaran importants decisions que afectaran directament a l'organització i gestió de l'organització. En qualsevol cas, si ens referim a l'estructura per edats de l'alumnat dels CFA, és de justícia assenyalar que existeix un volum significatiu d'alumnat jove (fins als 25 anys) que s'adreça a les escoles de persones adultes, en la seva gran majoria, per tal de reincorporar-se a un sistema educatiu que els va expulsar anys enrere. I sovint amb experiències acadèmiques força traumàtiques. De fet, en alguns casos, aquest trànsit es fa sense solució de continuïtat. Tal és el cas de l'alumnat que abandona els instituts d'Educació Secundària Obligatòria sense graduar i es matricula als centres de formació d'adultes per accedir al curs de preparació de les proves a cicles formatius de grau mitjà o, en algunes comunitats autònomes, per accedir a programes de formació professional inicial.
Aquest alumnat jove, com es pot imaginar, presenta unes necessitats específiques que cal abordar des dels equips docents que l'atenen. No és igual treballar amb grups de la tercera edat amb una àmplia trajectòria al centre (pensem en els grups d'alfabetització de moltes escoles, per exemple) que amb alumnat jove que ha abandonat l'institut, sovint d'una manera traumàtica o arrossegant experiències molt negatives properes al fracàs escolar.
En primer lloc, cal tenir present la necessitat de reconstruir de nou la relació d'aquest alumnat amb el sistema educatiu. En no poques ocasions es tracta d'alumnat amb percepcions molt negatives respecte al fet d'aprendre i també respecte a les mateixes capacitats d'aprenentatge. Sovint aquest alumnat ja ve «marcat» de l’experiència a la secundària i s’acosta als centres d’educació d’adults amb una certa recança o una perspectiva equivocada tant del que s’hi ofereix com de les mateixes capacitats que té per a assolir l’èxit educatiu. Però el fet de trobar un nou espai, sovint més amable, normalment amb ràtios més reduïdes i amb la possibilitat d'un acompanyament tutorial més estret i proper pot permetre trencar aquestes dinàmiques negatives. Aquesta, doncs, hauria de ser una línia de treball molt clara dels equips docents: seguiment tutorial estret i detecció de necessitats de l'alumnat per tal d'acompanyar-lo en aquesta nova etapa educativa.
En segon lloc, per descomptat, cal atendre l'alumnat des de propostes formatives adaptades a les seves necessitats i a l'entorn en el qual es desenvolupen. Cal, doncs, dissenyar programes amb visió estratègica i aquí cal un esforç per part del Departament d'Educació per a incrementar el nombre de places de programes de formació professional oferides (en tots els nivells, des dels inicials als superiors). En aquest sentit, la xarxa de centres d'adults, tant municipals com del Departament, pot esdevenir un marc natural d'expansió d'aquesta oferta formativa.
I, per acabar, és clar que aquesta resposta formativa ha de tenir un caràcter orientador. Però no només això. L’orientació laboral ha de ser una de les bases, cert. Però a banda de la formació laboral i d’obrir noves perspectives cap a la formació professional, els joves han de tenir a l’abast una orientació acadèmica, coneixements i noves oportunitats també en el seu vessant més personal i social. És aquí on els CFA aporten tota la seva experiència per donar als joves una formació acadèmica de qualitat per a la vida. Tots els aprenentatges sumen.
Ara, cal que tots els programes siguin TOTALMENT de caràcter públic. En els darrers temps s’hi han «colat» les (mal anomenades) escoles de segona oportunitat (EO2), les quals es mantenen amb capital privat i, en alguns casos, públic. I des del Departament i altres administracions se’ls ha obert la porta a formar part d’aquestes xarxes formatives per a joves. S’han vist com a respostes a l’abandonament prematur i a la inserció laborals dels joves. Però són els CFA, com a servei públic, els que han de centralitzar totes les respostes que garanteixin la reinserció al sistema educatiu i laboral dels joves. Per què externalitzar uns serveis i una atenció que podries facilitar des de la teva xarxa de centres pública? Per què no replantejar estratègies i recursos per oferir una millor atenció des de la mateixa educació secundària, o bé des de la xarxa de centres de formació de persones adultes?
Potser és el caràcter proactiu dels professionals dels CFA, però la qüestió de l’abandonament prematur i la inserció laboral ja fa molts anys que, tant els CFA del Departament com els municipals, l’han entomat amb dedicació, creativitat i molts bons resultats. I sense fer soroll (i amb poc pressupost!), s’han construït itineraris formatius i iniciatives de caràcter local que han aprofitat tots els recursos que hi havia a l’abast: des dels punts joves fins a oficines de promoció econòmica, passant per entitats locals i la comunitat educativa local. En aquesta línia, podem posar l’exemple de Manlleu, ja que ha engegat una iniciativa, en el marc del seu Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) que concentra diversos recursos formatius, d’orientació i de recerca laboral per a joves.
Així doncs, proposem una revisió de les polítiques d’atenció i orientació a l’alumnat jove des dels centres d’adults. El Departament d’Educació hauria de valdre’s de la xarxa de centres de formació per ampliar la seva oferta formativa. Pot aprofitar-la per donar resposta a milers de joves que enguany, o no han pogut graduar-se, o bé sí que ho han fet, però s’han quedat sense places de cicles formatius i, malauradament, han perdut un any d’escolarització. A més, cal que l’atenció a aquest alumnat jove al si dels centres contempli les seves especials característiques i, per tant, s’estableixin protocols d’actuació, seguiment i tutorització complets i eficaços.
De la mateixa manera, cal que aquests programes i projectes per a joves no se centrin exclusivament en la formació laboral, sinó que han d’aprofundir també en la formació acadèmica, cultural i personal dels joves més enllà de la inserció al mercat laboral. I és que creiem que els centres de formació d’adults tenen molt a dir a l’hora d’atendre a aquest segment de públic pel seu caràcter i objectiu primer: formar al llarg i ample de la vida. Queda clar, doncs, que el futur dels centres d’adults també passa pels joves.
Entradas
No hay comentarios :
Publicar un comentario