Tot canvia molt ràpidament. Els perfils de l'alumnat dels centres d'adults han evolucionat notablement durant els darrers anys. Cada cop trobem perfils més joves en determinades propostes formatives, especialment als cursos de graduat en educació secundària i preparació de les proves d'accés a cicles formatius. Aquest canvi de tendència, ja s'ha comentat en altres entrades, és segurament conseqüència d'una realitat socio-econòmica molt concreta, definida per una elevadíssima taxa d'atur juvenil i unes perspectives d'accés al món laboral francament complicades.
Resultat? Les aules d'adults obren les seves portes a alumnat cada cop més jove, en alguns casos molt allunyat dels patrons de comportament als quals els docents dels centres d'educació permanent hi estem acostumats. Això, de vegades, dificulta enormement la feina, ja que hem de fer front a conductes i actituds gens idònies per a l'aprenentatge. Aquí van algunes autoreflexions que intento aplicar-me per sobreviure a aquesta nova realitat i a aquests nous comportaments, de vegades un xic desconcertants.
No importa com de gran sigui la visera de les seves gorres, o com de caiguts portin els pantalons. Tampoc que les tangues apareguin sovint per sobre dels shorts o que parlin fent servir paraules estranyes: "Se quedan locos" i es diuen "hermano" i "socio". Tu no entens res, però és igual. Són adults. Fica-t'ho al cap. Tracta'ls com a adults perquè és el que són. De vegades no ho sembla, però un aspecte clau per guanyar-te el seu respecte i i la seva confiança és respectar la seva personalitat. Posar-te de cul i criticar-ho tot per sistema no et portarà enlloc, al revés, crearà un mur que més tard serà impossible d'enderrocar.
Sigues dinàmic. Mou-te. Si són joves i estan a la teva aula significa que alguna cosa no va funcionar durant la seva escolarització. Intenta esbrinar quins van ser els motius d'aquest fracàs. Això et donarà informació per actuar amb major eficàcia. Segurament, reproduir els patrons tradicionals d'ensenyament, la instrucció directa, no funcionarà. Intenta coneixe'ls i descobrir els seus interessos. Adapta les teves classes a les seves inquietuds. Pregunta, recull informació i intenta donar respostes originals a les seves demandes. Òbviament, això no t'assegura l'èxit però et donarà més possibilitats d'obtenir bons resultats.
Relativitza el conflicte. Comptar fins a deu, ser flexible, tolerant i empàtic pot donar-te millor rendiment que l'oposició frontal a aquells patrons de comportament que tu no trobes normals. Això no significa que s'hagi de permetre qualsevol actitud, de cap manera, però de vegades evitar el conflicte directe pot generar espais de diàleg que d'altra manera es tancaran per sempre més.
En definitiva, sigues conscient dels perfils amb qui treballes i adapta la teva feina i la teva actitud als diferents tipus d'alumnat. Potser hem de "mutar" una mica i "quedarnos locos" de tant en tant per comprendre millor a l'altre... I tu què dius, soci@"!
Entradas
No hay comentarios :
Publicar un comentario